Super Crate Box

Des de l'inici de la indústria dels videjocs, sempre han reeiixit videojocs de mecànica simple. Un bon exemple en pot ser l'aclamat Tetris, joc en que l'únic objectiu era colocar unes peçes a sobre d'unes altres per fer linia. Un altre joc, no amb una simplicitat tant extrema però igualment de les mateixes característiques, és Super Mario Bros. El fontaner ha d'anar passant pantalles, una darrere de l'altre, fins a arribar al enemic final, matar-lo i salvar a la princesa.

Doncs, Super Crate Box és un joc que reuneix aquestes característiques. Amb una clara referència a l'estructura de joc de Donkey kong; sí, el primer de tots, aquell tant antíc de la NES. On l'escenari és estàtic i els enemics baixen del sostre i van baixant per les plataformes fins que arriben a la part final del nivell i desapareixen. L'heroi, equipat amb la seva arma ha d'anar destruint tot el que troba al seu pas i agafar les caixes d'armes que troba. Aquestes aixes són les que donen punts i fan abançar la partida. De manera que, a cada partida, el protagonista haurà usat totes les armes disponibles: Katana, flamethrower, misile, etc.

Com a la majoria de jocs que apareixen ara, Super Crate Box és un exemple clar del potencial que té iPhone en el sector del entreteniment. Igual que jocs com Caravalt, Doodle o Angry birds és un joc amb un objectiu molt simple. El que aconsegueix és que el jugador aprengui les normes del joc en qüestió de dos minuts i sense necessitat de tutorial específic. Sobre la experiència de la partida, l'usuari apren la mecànica i com a conseqüència, el temps total de joc es pot ampliar a varies hores.

Es pot dir que Super Crate Box és un joc amb una usabilitat molt alta que permet l'aprenentatge de la mecànica de joc en poc temps i enganxa molt, és molt adictiu. És un bon joc per a hores perdudes: viatge de tren, evacuació d'aliments o a la cua d'espera de ves a saber quin lloc.