Avui us vinc amb una aplicació força interessant que està disponible en el Android Market. Orbits és un petit programa de producció musical disfressat amb una interfície gràfica molt atractiva que el converteix en joc. Dic que és un joc perquè l'ús real i efectiu que en fan els usuaris és lúdic i d'entreteniment. L'usuar ha d'anar creant esferes a la pantalla, les quals ell en pot triar la grandària i la seva direcció. Però quan hi ha més d'una esfera en joc, aquestes s'atreuen com si fossin planetes a l'espai. Cada cop que xoquen dues esferes provoquen una nota musical, de manera que en funció de la seva grandaria la nota serà més alta o més baixa. D'això se'n diu crear música generativa, que és la creació de música a partir de patrons matemàtics i pre-fixats. El terme de Generative Music el va conceptualitzar Brian Eno.
Aquí us deixo quest video realitzat amb un tablet, que és com realment es difruta aquest joc de creació musical. Quin gènere li adjudicarieu? existeix el gènere "producció musical"? Entregues més antigues com Music 2000 de PSX o el Dejay de PC ja ens ho han fet veure. Penso que amb el temps, aquest tipus de jocs han començat a tenir un mínim de qualitat i ara es fan coses tant a nivell visual com musical força bones.
El fet és que aquests tipus d'aplicacions musicals s'han anat popularitzan molt amb l'aparició dels telèfons mòbils. Aquí us nombro un parell més però cada dia n'hi han més. I inclús seqüènciadors MIDI i d'àudio.
Des de l'inici de la indústria dels videjocs, sempre han reeiixit videojocs de mecànica simple. Un bon exemple en pot ser l'aclamat Tetris, joc en que l'únic objectiu era colocar unes peçes a sobre d'unes altres per fer linia. Un altre joc, no amb una simplicitat tant extrema però igualment de les mateixes característiques, és Super Mario Bros. El fontaner ha d'anar passant pantalles, una darrere de l'altre, fins a arribar al enemic final, matar-lo i salvar a la princesa.
Doncs, Super Crate Box és un joc que reuneix aquestes característiques. Amb una clara referència a l'estructura de joc de Donkey kong; sí, el primer de tots, aquell tant antíc de la NES. On l'escenari és estàtic i els enemics baixen del sostre i van baixant per les plataformes fins que arriben a la part final del nivell i desapareixen. L'heroi, equipat amb la seva arma ha d'anar destruint tot el que troba al seu pas i agafar les caixes d'armes que troba. Aquestes aixes són les que donen punts i fan abançar la partida. De manera que, a cada partida, el protagonista haurà usat totes les armes disponibles: Katana, flamethrower, misile, etc.
Com a la majoria de jocs que apareixen ara, Super Crate Box és un exemple clar del potencial que té iPhone en el sector del entreteniment. Igual que jocs com Caravalt, Doodle o Angry birds és un joc amb un objectiu molt simple. El que aconsegueix és que el jugador aprengui les normes del joc en qüestió de dos minuts i sense necessitat de tutorial específic. Sobre la experiència de la partida, l'usuari apren la mecànica i com a conseqüència, el temps total de joc es pot ampliar a varies hores.
Es pot dir que Super Crate Box és un joc amb una usabilitat molt alta que permet l'aprenentatge de la mecànica de joc en poc temps i enganxa molt, és molt adictiu. És un bon joc per a hores perdudes: viatge de tren, evacuació d'aliments o a la cua d'espera de ves a saber quin lloc.
No sempre que ens posem a jugar busquem el mateix. Podem jugar perquè volem distracció, per diversió, per desgana, per dissimular... Tota excusa és vàlida sempre i quan comporti alguna cosa positiva. Per desgràcia, a vegades l'únic que volem és passar-ho malament i demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem suportar una tensió i paciència inhumanes. Tap 'n' Crash és el joc amb el qual s'entrenen els espies de pa sucat amb oli. Jugar-lo genera una sensació semblant a ser torturat en un interrogatori. El plaer recau en esquivar un pregunta reiterada i relaxar-se uns segons fins la següent bateria d'hòsties.
Tap 'n' Crash és un joc del gènere fill de puta, tot i que també té tocs de plataformes. El jugador controla un quadrat, amb diferents aparences seleccionables, el qual ha de superar diferents obstacles en cada un dels tres subnivells que conformen la pantalla. Així, cada nivell es divideix en tres seccions: la primera de les qual ha de ser superada d'esquerra a dreta, la segona de dreta a esquerra i la tercera, de nou, d'esquerra a dreta. Al començar una partida el quadrat cabró avança fins a xocar contra un obstacle i destruir-se, immediatament després torna a aparèixer avançant des del començament del subnivell. La única feina que té el jugador és tocar la pantalla en el moment oportú perquè el quadrat salti i esquivi l'objecte que li impedeix el pas. Sembla fàcil, eh? Doncs és desesperant. Només cal dir que la repetició extrema és la base d'aquest joc. Al completar un nivell, el jugador obté un determinat nombre d'estrelles en funció dels cops que ha estrellat el quadrat. És a dir, es premia superar el nivell en poques repeticions. La veritat és que el joc és bastant divertit només quan deixes jugar-hi a algú de que saps que té un mal perdre. El resultat: suor, cara de tensió, indignació, insults, i sobretot, força de voluntat per acabar el nivell amb 150 immolacions.
La jugabilitat amaga alguns elements que donen més varietat al simple salt. El quadrat reacciona de diferent manera segons el moment en què toquem la pantalla o el temps que la toquem. Altrament, també hi ha obstacles que aporten més que no pas un objecte on estimbar-se, alguns serveixen per utilitzar-los de plataforma, altres permeten rebotar el quadrat o invertir la gravetat.
Òbviament, en un joc d'aquestes característiques, de poc serviria tenir uns gràfics elaborats. En conseqüència, trobem uns gràfics d'allò més bàsics. Zero floritures més enllà d'una estela darrera del quadrat protagonista i uns fons de pantalla simples, que d'altra banda, es poden desactivar per si el jugador creu convenient no tenir cap mena de distracció. El so parteix del mateix principi minimalista, efectes de so semblants als de l'època dels 8 bits i uns ocellets cantant de rerefons que faran les delícies dels més nerviosos.
Altrament, el joc ofereix un rànquing de jugadors que no encasten els seus quadrats contra qualsevol cosa. Un autèntic Hall of Fame del masoquisme humà. Per completar Tap 'n' Crash, caldrà superar set mons amb onze nivells a cada un, condemna suficient per mesos o fins i tot anys, ja que, de ben segur serà un joc que només voldràs jugar els dies que et mereixis una pallissa. Esperem que siguin pocs.
Cada cop apareixen més jocs per a Android que estan pensats pels smartphones de gama alta. Aquests jocs tenen una característica en comú, criden l'atenció gràcies a uns gràfics que recorden més als de les consoles que no pas al que estem acostumats a tenir a la butxaca. Frontline Commando n'és un bon exemple, i no només viu dels seus portents visuals.
Frontline Commando és un joc d'acció en tercera persona amb uns gràfics impressionants. El protagonista, enemics i escenaris estan modelats en tres dimensions, buscant el realisme i no els mers polígons per autodenominar-se joc amb gràfics 3D. La història... bé, com sempre deixa molt que desitjar, per no dir que ho deixa tot. El jugador es posa en la pell de l'últim comando viu enmig d'un conflicte militar en un possible orient mig. Quatre frases dicten una cosa que es fa dir història i s'ha d'anar en compte a no caure en els buits narratius, o millor dit, abismes. Però és igual, perquè aquest joc és de buidar munició contra gent armada.
La dinàmica del joc consisteix en seleccionar les missions en un mapa, superar-les i comprar armes amb la recompensa. Cada missió té la seva pròpia descripció i aquestes consisteixen fonamentalment en: sobreviure un temps determinat fins que arriba una cobertura aèria, matar tots els enemics, o matar un enemic concret. Un cop dins la missió, el jugador controla un comando, el qual no pot moure's lliurement per l'escenari, sinó que ha de desplaçar-se d'un punt de cobertura a un altre. A cada escenari hi ha tres punts de cobertura. Cada un d'ells permet tenir una millor posició de tir i/o protecció. Altrament, les cobertures són destructibles, és a dir, si el comando roman tota l'estona al mateix lloc acabarà cosit a bales. El protagonista pot cobrir-se o estar al descobert per disparar. Òbviament, és recomanable recarregar l'arma mentre el personatge està protegit i canviar d'arma segons les debilitats i situació de cada enemic (es poden dur dues armes diferents a cada missió).
Després de cada missió el jugador és recompensat amb experiència (per pujar de nivell i tenir més vida) i diners ficticis segons el nombre d'enemics eliminats. Aquests diners poden ser utilitzats per comprar armes. Altrament, després de missions importants es premia al jugador amb unes monedes que poden canviar-se per farmacioles de vida, armes molt potents, atacs aeris i vestimenta de protecció. Aquests items, són pràcticament impossibles d'adquirir, a no ser que el jugador compri les monedes a través d'un pagament. Tot i que en els primeres missions no són imprescindibles els items comprables, no seria d'estranyar que sí ho siguin més endavant. Així, tot i ser gratuït, el joc té la seva font d'ingressos casi assegurada en qui vulgui gaudir-lo al màxim o simplement completar-lo.
En definitiva, un joc amb un plantejament jugable interessant, uns gràfics magnífics però que presumiblement sortirà car de completar. Ara bé, fins que un pugui jugar-lo sense necessitar les ajudes monetàries, és un excel·lent joc per matar l'estona.
Creadors: Glu Mobile
Plataforma: Android (2.1 +) i iCoses
Preu: Gratuït (amb micropagaments per obtenir armes i items)
Els usuaris de Apple són uns priviliegats, i és que ón usuaris que poden gaudir d'aplicacions tan curioses com aquesta. Aqua Forest és un joc que se surt dels cànons típics del videojoc. Normalment, en un videojoc hi ha un objectiu. Per molt mínim que sigui, sempre hi és; matar al dolent, salvar a la princesa, fer punts, aconseguir objectes, etc. Però en Aqua Forest, l'objectiu del joc en sí és el fet de jugar-hi. Mentre de fons sona una música relaxant i estimulant per al tupis de joc, l'usuari pot anar experimentant amb la interfície gràfica, en la que hi ha un bassal d'aigua que pel seu propi pes està dipositat a la part de sota de la pantalla. Si l'usuari mou el iPhone, l'aigua es veurà obligada a desplaçar-se per ocupar un emplaçament, i així indefinidament. Llavors, el que pot fer el jugador, és crear objectes de terra de diferents colors, forats per on s'escola l'aigua i surtidors d'aigua. Els efectes gràfics que es produeixen al xocar l'aigua i els objectes són força macos i espectaculars.
Bé, com ja podeu observar, aquest joc/aplicació no és ben bé un joc estrictament. Però sí que se'l pot classificar amb l'entreteniment. Per tant, d'una manera o una altre sí que ho és. De fet, Aqua Forest és un bon exemple de com estan evolucionant els videojocs. Ara, aquest joc és una curiositat més dins de les aplicacions de telèfon mòbil, però a la llarga això esdevindrà un gènere. Són jocs que acabaran per trobar el seu lloc en el mercat i consolidar-se com a tals.
Aquest us l'aconsello. És divertit, entretignut i deixa còrrer la imaginació. De fet, tinc un amic que va crear un sistema amb l'aigua que recordava a una cisterna d'un water. L'aigua estava en un recipient a la part esquerra superior de la pantalla i després hi havia un conducte que portava fins a un orifici situat a la part inferior dreta de la pantalla. El meu amic dibuixar un tros de cilindre marró que es quedava encallat en el conducte fins que deixava caure l'aigua per sobre del cilindre; aleshores lliscava tot fins al final i s'ecolava la femta i l'aigua per l'orifici. Tota una obra d'art post-moderna.
Qui m'ho hauria dit que a la meva edat acabaria jugant a un joc de Disney. I no només això, si no que el consideraria un dels millors jocs disponibles per smartphones... Ai senyor...
¿Dónde está mi agua? És un joc de resolució de puzzles que aprofita a la perfecció la pantalla tàctil. L'objectiu del joc és omplir la banyera d'un entranyable cocodril, Swampy, el qual viu sota terra. Per tal d'aconseguir-ho, el jugador ha de guiar l'aigua cavant passadissos subterranis amb els dits. La resposta d'aquests control tàctil és excel·lent i permet definir amb exactitud cada “perforació”. Fins i tot és possible cavar dos forats en els dos extrems de la pantalla utilitzant dos dits diferents. L'aigua, la protagonista absoluta del joc, es comporta de manera força realista a través dels túnels subterranis gràcies al motor de física del joc. Una bona varietat d'obstacles i situacions diferents obliguen al jugador a utilitzar l'enginy per aprofitar fins l'última gota d'aigua: comportes, residus tòxics, fongs, mines, plataformes en moviment, etc. Com a repte opcional, a cada nivell hi ha tres aneguets que s'han d'aconseguir amb el contacte amb l'aigua.
Els gràfics són vistosos, d'alta resolució i recorden estèticament a dibuixos animats. I precisament això dóna un plus a ¿Dónde está mi agua? Swampy està perfectament animat i no para de moure's: des del menú principal, fins a la pantalla de superació del nivell, passant per la pròpia partida. Tots els elements del joc rallen un nivell molt alt i no sembla que el joc tingui cap mancança.
Més de 140 nivells diferents, assoliments i multitud d'objectes amagats per desbloquejar nous nivells, són les credencials de la durabilitat d'aquest joc. Per 0,76euros és francament un robatori a Disney. Una bona demostració, si no la millor, de com han de ser els jocs per a mòbils: creatius, divertits, atractius i amb un acabat magnífic.
Castle of Shadows és un videojoc creat per al sistema operatiu Android. És un joc amb unes clares referències a clàssics del gènere de plataformes. Castle of Shadows presenta una història força convencional en la que el protagonista haurà de salvar a la noia raptada per les forçes malignes. Però tot i així la gràcia d'aquest joc no és el seu argument, sinó la jugabilitat al antic mode de les plataformes. I per aquest motiu i la tseva tèmatica fantàstica que no es pot parlar de Castle of Shadow sense deixar de mencionar a Castlevania. Les temàtiques del joc són idèntiques i inclús els enemics com: Sucubus, Cerberus, Vampire, Cthulhu, Golem... i una llarga llista de monstres mitològics i literaris que apareixen en els dos jocs.
TRÀILER CASTLE OF SHADOWS:
Castle of shawows es presenta com a un joc lineal amb algunes petites variacions per a que el jugador tingui una certa sensació de llibertat, tot i que és un joc molt pautat. Utilitza un recurs en el que el personatge estarà a una sala plena de miralls, on hi pot salvar partida, comprar items i curar-se les ferides. A més a més, hi hauran uns miralls que el teletransportaran a parts del castell encantat, on haurà de superar el nivell. En un principi, si no es supera un nivell no es pot accedir al següent mirall; però sí que es pot retrocedir a pantalles anteriors o saltar-se algun mirall bonus.
Els controls formen part
de la interfície gràfica
El joc també presenta hibridació amb altres gèneres, igual que Castlevania. El protagonista, constantment anirà aprenent encanteris i tècniques, trobarà items i armes i pujarà de nivell. Cada cop que mata a un enemic, adquireix experiencia i per tant, cada cop serà més fort. Igual que passa en jocs del gènere accion-RPG (Zelda, Alundra, etc.)
La jugabilitat és força bona. Els smartphones i les tablets no tenen botons de control i per tant, tota la interacció ha de ser amb la inteficie gràfica del joc. Doncs, com en molts altres jocs, s'ha solucionat aquest problema dibuixant els controls de videoconsola en la mateixa pantalla. De manera que el jugador pot manipular-los amb la pantalla tàctil.
Al meu parer, és un joc que per una plataforma estàtica com PC, MAC o videoconsola no portàtil no tindria gaire sortida, però per plataformes mòbils com és Android és un joc boníssim. Manté l'encant dels 16 bits i l'estil de la franquicia Castlevania però sense tenir de pagar per jugar. Al Android Market està disponible sense cap despesa adicional.
