27 de nov. 2011

SPACE JUMPER

Deixem-nos de romanços, més de la meitat de vegades que juguem amb un joc del mòbil ho fem per passar el temps i ho fem amb una certa desgana. Si jo estic al lavabo assentat amb els pantalons baixats, no em posaré a jugar a jocs que m'obliguen a moure i sacsejar el mòbil com si fos una maraca. Indigne, i a més, podries acabar llegint el típic Game Over a la teva pròpia paret. És per aquest motiu que tots hem de portar instal·lat un joc com Space Jumper.



Space Jumper és un plataformes simpàtic amb la principal característica de la simplicitat del control del personatge. El protagonista absolut és una espècie de caca d'ovella amb braços i cames, armat amb una espasa i protegit per una olla col·locada estratègicament al cap. El personatge és una paròdia de super heroi, només cal veure com dignifica els calçotets per fora de Superman utilitzant un tanga rosa. La historia ens situa en una galàxia on els iguals del protagonista vivien feliços fins que una horda de boles fosques alades els va envair. Punt! Així, simple, que volem jugar. El carismàtic protagonista reconquerirà la galàxia destruint tots els invasors.

La dinàmica de Space Jumper és fer saltar el nostre personatge d'un planeta a un altre fins arribar al final del nivell. Cal tenir en compte diverses coses: cada planeta té una velocitat i sentit de rotació concreta i, els nivells es generen de manera automàtica, és a dir, sempre són diferents. Entre dos planetes sempre hi ha un seguit d'enemics, de tal manera que hem de calcular el moment oportú per saltar, primerament, per acabar el salt a terra ferma i no morir en la infinitat de l'espai i, segonament, per matar el major nombre de boles malignes en la trajectòria del salt. Com ja he avançat abans, la grandesa del joc és la facilitat de control, ja que, tan sols tocant la pantalla en qualsevol punt, el personatge farà efectiu el 100% de les accions que és capaç d'executar, una, saltar. Conseqüentment és un joc ideal per jugar en qualsevol moment i sense esforç. Els enemics tenen un paper vegetatiu, no ataquen. La seva funcionalitat es limita a donar-nos punts un cop els trinxem. Punts que d'altra banda són imprescindibles per passar de nivell. No n'hi ha prou en arribar fins el planeta de meta, s'han d'haver aconseguit un mínim de “morts” dels tres tipus diferents d'enemics que podem trobar. Per tal de facilitar-nos la feina al llarg dels nivells, s'han creat una serie de power-ups temporals que permeten, entre altres coses, reduir la velocitat de rotació dels planetes o augmentar el radi d'atac del nostre personatge.

L'apartat visual de Space Jumper és una delícia. La càmera és la típica dels jocs en scroll horitzontal però adapta la distància envers el protagonista depenent de la grandària del planeta on reposem i el planeta on saltarem. D'aquesta manera es facilita la visualització dels elements necessaris per cada situació. Altrament quan el protagonista mata a les boles diabòliques més grosses, la càmera s'apropa a l'acció per ensenyar-nos una animació de l'espasa. Els planetes transmeten la sensació de profunditat i gaudeixen de textures dibuixades d'un cert encant. Els enemics tot i ser molt bàsics estèticament compleixen el seu propòsit.

Cal dir que les exigències de recaptació de cadàvers per passar de nivell són insultantment baixes durant el primer món, format per 12 nivells, però és d'esperar que en els quatre mons restants la dificultat creixi de manera exponencial. Per tal de desbloquejar nous mons és necessari aconseguir diamants, els quals se'ns lliuren depenent del nostre rendiment a cada nivell, sent tres la recompensació màxima. Finalment, pels més competitius, el joc ens permet comparar les nostres puntuacions de cada nivell amb els altres usuaris que tenen Space Jumper. No us enganyeu, mai sortireu en els primers llocs de la taula de classificació. Sempre hi ha algú més malalt que el més malalt que coneixes.

Creadors: iELFGame
Plataforma: Android (2.2 +)
Preu: Gratuït