Reckless Getaway

Recordo perfectament quin va ser el primer joc de carreres que vaig jugar per a PC. Han passat més de 14 anys des d'aleshores i encara sóc capaç de reproduir interiorment algun dels sons característics d'aquell grapat de megabytes. Quan vaig provar un dels jocs que vaig adquirir el mes passat, durant les “rebaixes” a l'Android Market, em va venir a la ment, com un flashback, el nom d'aquell pòsit de la infància. I és que Reckless Getaway, encara que només sigui pels gràfics i el posicionament de la càmera, em va fer recordar amb melancolia a l'Ignition. Quins temps...

Reckles Getaway és un joc de conducció en el qual ens posem en la pell d'un atracador de bancs. La dinàmica del joc és simple, completar la fugida sobre rodes des d'un punt A fins a un punt B. Per aconseguir-ho el jugador ha d'esquivar el trànsit, obres, trens, demés obstacles i vehicles de policia que es creuen pel camí. Els cotxes patrulla són el principal al·licient del joc, al veure el vehicle del jugador el perseguiran i intentaran aturar-lo. Per fer front a aquestes dificultats, el jugador recull power-ups sorpresa. Aquests poden ser turbos, salts o ones expansives, i tots són finits. Al finalitzar cada nivell es mostren les estadístiques de la partida: objectes destruïts, cotxes de policia eliminats, poders utilitzats, etc. Altrament, el jugador és valorat sobre un varem màxim de quatre estrelles a partir de la puntuació obtinguda per fer destrosses, avançaments i demés accions temeràries.

El joc consta de dues modalitats de joc. L'escapada i la temerària. La primera ja està comentada, i la segona consisteix en posar-se al volant d'un camió sense càrrega destrossant tots els elements que es posen per davant. Destrucció. El joc permet comprovar les puntuacions en línia si prèviament l'usuari s'ha registrat.

L'apartat visual és molt bo. L'excel·lent modelat dels diferents elements que apareixen en pantalla i la càmera semi zenital, recorden al clàssic Ignition. El disseny dels nivells està molt curat i permet gaudir-los diferents cops sense tenir la sensació de repetició. Però un apartat tan cuidat com aquest es podria veure afectat per un control menys digne. Per sort no és així. El control del vehicle és sorprenent, precís i senzill, tan sols fa falta tocar els dos extrems inferiors de la pantalla per girar a esquerra i dreta, i el botó de poders. Tres punts punts de la pantalla que de ben segur acabaran calents de tan jugar. Els gràfics i la jugabilitat amortitzen 1,52€ en poques partides. Molt recomanable.

Creadors: polarbit

Plataforma: Android (1.5 +) i iCoses

Preu: 1,52€

Link a Android Market

DROP7

Fa uns quants anys es va crear una nova addicció, suposadament sana, els nous ionquis de la qual eren, també suposadament, gent amb agilitat mental. Avui, amb la febre de l'addicció rebaixada, podem dir que enganxar-se als Sudokus era, si més no, un símptoma de vida poc atrafegada. Proposo Drop7 per aquells que encara segueixin enganxats i els que vulguin reenganxar-se a l'addicció als números, i ho vulguin fer d'una manera més joiosa.

Drop7 és un puzzle de pagament, 2'08 €, que es podria definir com el fill bastard del Sudoku i el Tetris. La seva dinàmica consisteix en deixar caure fitxes, amb un número a l'interior, a la part inferior de la pantalla (tauler) per tal de realitzar combinacions amb les altres fitxes de la pantalla, i així, fer-les desaparèixer. Les combinacions es donen quan en el pla horitzontal o vertical s'ajunten el mateix nombre de fitxes que el valor d'alguna d'aquestes. Quan això succeeix desapareix la fitxa amb el valor coincident. Ara bé, existeixen fitxes sense valor, grises, que s'han de “trencar” dues vegades per aconseguir adjudica'ls-hi un número. Com es trenquen? Aconseguint fer desaparèixer una fitxa que estigui en contacte (horitzontal o vertical) amb la peça incògnita. Tot plegat difícil d'explicar amb paraules però simple de jugar.

L'objectiu del joc és aconseguir la major puntuació possible, i per fer-ho, caldrà tenir la pantalla el màxim de buida possible per tal de fer durar la partida al llarg dels nivells. Els nivells es superen un cop es duen a terme un nombre determinat de llançaments de fitxes, el qual és representat a la part inferior de la pantalla. Cada cop que pugem un nivell, s'afegeix una fila de fitxes sense valor definit a la base del tauler. El joc compta amb tres modalitats de joc diferents: normal, hardcore i sequence. En la primera, cauen fitxes grises i numèriques i els nivells duren cada vegada menys tirades. En la segona, els nivells duren poques tirades però no cauen fitxes grises. Finalment, la modalitat sequence és igual a la normal però la seqüència de fitxes que cauen és sempre la mateixa, així podem millorar l'estratègia.

El control és tan simple com tocar el lloc on volem que caigui la fitxa. El so compleix la seva funció, però l'apartat musical deixa bastant que desitjar. Només hi ha una cançó, la qual és força repetitiva, i arriba un punt en que s'acaba i torna a començar, amb el respectiu silenci. És un moment en la partida que genera cert desconcert i resulta molest.

Drop7 aconsegueix, amb uns gràfics simplistes i una dinàmica clàssica però a la vegada innovadora, enganxar des de la primera partida. Com sempre en aquest gènere, el nivell de vici que generi en l'usuari serà proporcional a les ganes de superar-se un mateix, almenys pel que fa a les puntuacions.

Creadors: Zynga

Plataforma: Android (1.5 +) i iPhone

Preu: 2,08€

Link a Android Market

Videojocs, Memes i cultura

Aquesta entrada és força diferent a les altres que s'han fet fins ara en aquest bloc. Però penso força encertat parlar dels videojocs des d'una altra prespectiva que hem utilitzat fins ara. I és que els videojocs, a més a més de ser un mer entreteniment, també són un producte que ha afectat i modificat la cultura occidental.

En un principi, els videojocs es creaven de la imaginació dels programadors. Donkey Kong, Sonic o Castlevania són jocs que surten del cap d'un programador o treballador en el món de les computadores; però aquests són títols antics. A mesura que ha anat passant el temps, els videojocs han anat guanyant protagonisme, fins al punt en què de pel·lícules i novel·les s'han fet adaptacions interactives per PC i varies videoconsoles, com és l'exemple de Dune. Best-Seller de Frank Herbert que amb la adaptació cinematogràfica de David linch va reeixir el seu aclamat èxit, i com no, també va tenir la seva saga en videojocs.

Meme de Lylat Wars

El que vinc a dir amb aquesta entrada és que els videojocs, avui en dia són productes transmediàtics en els que a més de tenir una part interactiva, narren una història i aquesta acostuma a complementar-se amb els altres productes cinematogràfics, novel·les i còmics. És en aquest cas que per fer un exemple fàcil i ràpid d'entendre ens podem referir a la franquicia Star Wars. Aquesta va començar amb les tres pel·lícules d'èxit inqüestionable en el cel·luloide. Tot seguit en van fer els còmics, cromos, joc de taula i, com no, els videolocs. En el que en els mateixos videojocs es narraven històries complementaries a la de les pel·lícules, però amb una càrrega narrativa vàlida per complementar l'univers Star Wars.

A més a més dels productes transmediàtics, la cultura dels videojocs ha anat més enllà. Els videojocs s'han convertit en part de la cultura occidental i són presents en moltes activitats de la vida cotidiana. Sobretot amb l'aparició d'Internet, s'han anat creant modes, potser una mica freaks, basades en videojocs. Com és el cas de memes de les fotografies motivational amb el rètol Do a barell roll, frase mítica i inclús pesada que apareix a Lylat wars de Nintendo 64. A més a més, hi han grups de música que basen la seva música en la música de les bandes onores dels seus jocs preferits.

Aquest cas penso que és esplèndid per reflexar aquesta intrusió dels videojocs en el món real, artístic i freak. Aquest grup fa el seu concert tocant la banda sonora de MegaMan mentre un noi fa un speedrun del videojoc de la NES.

DEVERSION

El joc que comento a continuació és d'aquells que mentre el jugues et venen ganes d'entrar al propi joc i girar-li la cara al protagonista. Diversion és un plataformes amb un nom de merda que resulta ser un bon joc. Per posar-vos en context us diré que el joc no té cap mena d'història, la qual cosa és molt positiu perquè et permet imaginar-te-la lliurament: “Un robot inflable, més malvat que Jigsaw, ha capturat a un grup de joves infeliços i els ha dut a un món que transpira felicitat però en realitat només hi ha perills. La recompensa per arribar al final de cada nivell és un sarró ple de speed que genera en els joves tal felicitat que l'han de representar ballant una dansa vomitiva.”

Així doncs, estem davant d'un plataformes sense recolzament de la més mínima trama argumental, i ni falta que li fa. El personatge avança automàticament al llarg del nivell i l'únic moviment que li podem dictar és saltar tocant la pantalla. Aparentment simple, sí, però els obstacles que ens trobem al llarg dels nivells ens compliquen bastant la partida. Poden fotre'ns dels nervis: els forats, les punxes, els robots plataforma, els enemics finals, etc. A mesura que anem desbloquejant nivells anem descobrint que el nostre personatge pot escalar, nedar, volar, i realitzar moltes altres accions. Una característica de Diversion a tenir en compte, és el fet que els nivells mai són del tot iguals, ja que es generen de manera aleatòria sobre uns paràmetres de dificultat establerts.

Durant el transcurs del joc podrem controlar a 300 personatges diferents sense habilitats pròpies i que podem bescanviar per punts. Aquests 300 ninots són odiosos a més no poder i tendeixen a mostrar un somriure de felicitat alterada químicament. Des del nostre punt de vista el disseny dels personatges és humiliant per la gent amb un cert criteri estètic. A més, un cop completem cada nivell, el personatge ens delectarà amb un ball que ens generarà una terrible vergonya aliena. Els personatges i nivells estan dissenyats en tres dimensions, si bé el desplaçament al llarg dels nivells és en dues dimensions. La càmera mostra el desenvolupament de la partida en tercera persona, amb una vista horitzontal i una certa perspectiva per donar profunditat de camp a l'escenari.

El joc és gratuït però podem realitzar diferents pagaments per obtenir “millores”. Fonamentalment, podem pagar per obtenir vestimentes pels personatges, accedir al següent nivell sense haver superat l'actual, i eliminar la publicitat en pantalla.

Tot i algunes lamentables decisions estètiques, podem dir que Diversion és un fantàstic joc per passar l'estona mentre estem esperant que succeeixi quelcom destacable a les nostres vides. Més de 150 nivells per fer de qualsevol temps mort una diversió...n.

Creadors: Ezone.com

Plataforma: Android (2.0.1 +) i iPhone

Preu: Gratuït (opcions de pagament)

Link a Android Market

Final Fatnasy

No podia faltar enun bloc de videojocs una entrada que no parlés o fes referència a la franquicia Final Fantasy. I és que amb el resurgiment de videojocs antics gràcies a la telefonia mòbil, s'han fet remakes de molts jocs i un d'ells ha estat Final Fantasy.

El joc guarda tot l'encant del joc però amb millores gràfiques. Segurament, els mes puristes i malalts no acceptaran aquest canvi, ja que passa dels gràfics dles 16 bits a uns dibuixos més definits, amb més colors i en general, més ben dibuixats. En fi, s'hauran d'acostumar.

El joc conté totes les característiques de la franquicia: Un món post-apocalíptic en què s'hi barregen elements medievals amb d'altres futuristes d'estètica post-punk, les invocacions dels convats, el personatges Cid, els Chocobos, la lluita contra la fi del món i l'esperit de la ecologia durant tot el joc.

En fi, un videojoc remasteritzat pels amants del gènere RPG. Al meu parer, molt ben reeditat i amb un bon rentat de cara. Això si, si no tens iPhone et quedaràs igual. Tard o d'hora es democratitzarà més el mercat i en podrm disfrutar tots. Però fins a les hores haurem de patir l'elitisme pompós dels usuaris de Apple Tot el que puja baixa, tard o d'hora clar.

PLANTAS contra ZOMBIS

L'aclamat joc, que ja havia passat per casi totes les plataformes possibles, ha aterrat aquest any a Android. Amb el joc original per a PC, la companyia Pop Cap va sorprendre el panorama dels jocs indie amb un tower defense molt original. Plantas contra Zombis oferia gràfics vistosos en 2D, un disseny de personatges simpàtic i una jugabilitat especialment addictiva.

Pels que no hagin jugat mai a cap versió, la temàtica del joc és simple. Hem de protegir la nostra casa d'un munt d'onejades de zombis. El camp de batalla serà el nostre jardí i el nostre exercit un ampli catàleg de plantes, sí sí, plantes. La Botica de la Abuela va condemnar la ment d'una generació, i pel que sembla, va traspassar fronteres. Al començar cada nivell se'ns ensenya una mostra representativa dels tipus de zombis que ens abordaran segons més tard. Tot seguit, haurem d'escollir un numero de plantes que vindrà determinat per les ranures disponibles (al llarg del joc en podrem ampliar el nombre). El criteri de selecció de les plantes haurà d'anar en relació amb el zombis que ens visitin, ja que per cada zombi és necessària una estratègia de defensa o una altra. Tot seguit comença l'acció. Hem de col·locar les plantes al jardí, però cada planta té un cost de llum, per tant, primerament ens assegurarem la producció d'aquest bé mitjançant gira-sols, i posteriorment armarem la defensa. Com ja hauria de saber tot mortal, els zombis apareixen per la dreta de la pantalla i avancen en horitzontal fins a caure abatuts per l'acció de les plantes o fins arribar a la casa.

Fins al moment, tot igual. Mateixa dinàmica, mateixos gràfics, mateix apartat sonor i sobretot mateixa fluïdesa. Ah, i textos en espanyol. Aleshores, quines diferencies hi ha respecte la versió original? Per començar, el control a través de la pantalla tàctil és molt més intuïtiu i ràpid que els clics del ratolí, i ens fa veure la versió original com una versió ortopèdica. Per contra, s'han eliminat els mini-jocs com a opció al menú principal, així que ja no podem jugar-los en qualsevol moment. Ens els anirem trobant cada cert nombre de nivells en el mode campanya, però perdem un important element de rejugabilitat i sobretot d'obtenció de punts. Altrament, i com ja va passar en les anteriors versions del joc, desapareix el zombi de Michael Jackson (perfectament intel·ligible) i és substituït per una especie de Tony Manero putrefacte. Com a crítica del joc en totes les seves versions, cal dir que caldria afegir una opció per escollir la dificultat, ja que la sensació de repte i èpica passa pantalles, brilla per la seva absència.

Creadors: PopCap Games
Plataforma: Android (1.5+) i qualsevol trasto amb pantalla.

Preu: $2.99

Link a Amazon AppStore

ROBOTEK

Robotek és, per resumir-ho ràpid, un joc de lluita per torns, amb elements de rol, entre dues escurabutxaques. Abans que els dos ludòpates que ens segueixen (un 66'6% del nostre total de lectors) es posin a descarregar el joc, serà millor que llegeixin unes quantes línies més, ja que la metàfora coixeja força, per sort.

Situem-nos. Futur. Món dominat per màquines. Bravo. La humanitat ha de recuperar la Terra i nosaltres som la única esperança, això sí, controlant un robot. En aquest context tan humanista, ens toca derrotar els diferents robots que cobreixen el mapamundi. Així, quan sortim victoriosos d'un combat, anem recuperant el control del territori, guanyem experiència i poder (o millor dit energia). L'experiència serveix per pujar de nivell i obtenir noves habilitats, i el poder és el cost que té combatre. Els combats es representen amb una perspectiva lateral amb el nostre robot a l'esquerra i l'adversari a la dreta. Els gràfics són molt atractius i ens permeten gaudir d'una gran quantitat i qualitat d'efectes visuals. L'apartat sonor compleix amb la seva funció però la cançoneta de fons durant els combats pot acabar amb la nostra racionalitat després de dos combats amb la música ON.

Com ja hem esmentat abans, la dinàmica del combat és per torns. Al començament del nostre torn hem d'escollir què volem fer: crear robots, defensar-nos o atacar. En funció de la nostra elecció apareixeran unes icones determinades en la interfície de la part superior esquerra de la pantalla, la màquina escurabutxaques. Aquesta consta de tres slots amb tres habilitats en cada un dels slots. A mesura que anem pujant de nivell anem adquirint noves habilitats. Si decidim crear robots i ens apareix una unitat diferent en cada un dels slots, es crearan tres màquines dèbils (pocs punts de vida i atac minso). En canvi si ens apareixen tres unitats iguals en els tres slots, es crearà un sol robot molt potent. Aquesta mecànica podria semblar que té un cert factor d'atzar, però la veritat és que es pot controlar amb certa facilitat el resultat del primer slot, amb dificultats el segon, i el tercer ja queda en mans de jugadors amb super poders.

Tot i ser un joc gratuït, el jugador té l'opció d'adquirir energia a través de diferents transferències a partir de 0,69€. A més, un cop es fa efectiu qualsevol d'aquests pagaments, es desbloqueja una modalitat per lluitar dos jugadors en un mateix telèfon, i se'ns permet lluitar, sense cap cost de poder, contra un robot per tal d'obtenir punts d'energia.

Creadors: Hexage Ltd.

Plataforma: Android (2.2 +) i iPhone

Preu: Gratuït (opcions de pagament)

Link a Android Market